ablucioṉ

Retour 

n. f.

a. ᴍᴇ́ᴅ. 'lavement [d'une plaie]'

AlbucGL 164,37: mays pausegui sobre la plagua coto viel dos veguadas lo dia, e abblucio assiduo am aygua de mel entro que sia sanat

b. ᴀʟᴄʜɪᴍ. 'dépuration'

RosMontpC 12,1: De la ablucion de l'ayga direm aras… La ablucion del ayre de la qual parlarem aras se fay per esta manieyra… La causa de la ablucion dels elemens…

RosMontpC 12,13: Empero las fessas, las quals la ayga fara en cascuna ablucio o distillacio, met cascuna ves a part…

RosMontpC 14,16: Apres distilla lo [c.‑à‑d. l'oli] tot per l'alambic ·ᴠɪɪ· vegadas. Quar la sieua ablucio es coma la ablucio de l'ayga, la qual causa tu auras enuman et distillan.